I

Els monuments prehistòrics 
de Llafuda i de Costitx, 
també de Sa Cova d’es Bous 
als voltants de Felanitx, 
els vells déus forjats en bronze 
i els guerrers eivissencs, 
de mi tots guarden memòria 
i me reforcen la veu.

Fenicis, cartaginesos, 
fins arriba als romans, 
de les seves naus, ma fona 
estellava el costellam. 
A la nau folrada amb cuiro 
la pedra no hi fa esvoranc: 
I Metel.lus Baleàric 
ens va posar el dogal.

Ens varen fer fer les cases 
vora vora dels camins. 
Això gira malament 
cantaven els mallorquins.

     V

El rei de ventura i gràcia, 
lo pus gran príncep del món, 
ve a conquerir les Mallorques 
amb els bisbes i els senyors. 
A Mallorques! Tan bon dia! 
Blanca de veles la mar, 
que per esvair pirates 
ningú no ens deturarà!

Mirau com mor En Montcada 
i també el seu nebot; 
De tots els morts d’aquell dia 
la Història en recorda dos: 
conquistades les Mallorques 
just el dia de Cap d’Any, 
el rei Jaume les donava 
a Pere de Portugal.

Les baratava amb l’Urgell 
creient fer negoci  fi. 
Això gira malament 
cantaven els mallorquins.

     IX

El quart Jaume de Mallorques 
poca cosa podrà fer, 
tancat a dins una gàbia 
a Xàtiva En Pere el té. 
I tanmateix sí que fuig 
i barata de presó 
perquè Joana de Nàpols 
li fa una presó d’amor.

Té aventures de guerra; 
Per la seva bona sort 
el fan presoner a Castella 
Altrament seria mort. 
Però torna a moure guerra 
i a Mallorques vol tornar. 
Pere li donà una herbada 
i el fa morir emmetzinat.

El quart Jaume de Mallorques 
era molt baralladís. 
Això gira malament 
cantaven els mallorquins.