Sé que quan conteu 
la vostra conquesta 
direu que trobàreu 
una terra buida  
quan és al contrari: 
buida la deixàreu.

Vàreu sembrar blat  
en lloc d’hortalissa  
i en lloc de panses  
vi del raïm féreu 
i esclavitzàreu 
els aglapits vius.

Ai, que heu fet callar el muetzí  
i ens eixordau amb campanes. 
Ai que ens heu robat els fils  
i heu tret el vel a les mares. 
Ai que ho heu esvaït tot. 
Ai i encara més ai! 
Ai i més ai i ai encara.

Des del cim més alt 
de la meva pàtria, 
amb ulls entelats,  
veig com els voltors 
les carns espipellen 
dels guerrers vençuts.

Viu no em ‘gafareu 
rossos dels ulls blaus 
que en matar sou destres. 
Jo vos maleesc 
des del més alt cim 
de la meva ràbia.

Ai dels rafals i alqueries, 
les almonies regalades! 
Ai l’enguinar dels cavalls, 
ai de la cançó de l’aigua. 
Tot el pla ha romàs mut. 
Ai i encara més ai! 
Ai i més ai i ai encara.