Gimnèsies i Pitiüses, 
mordales d’un mateix cranc. 
Pitiüses i Gimnèsies 
que les Mallorques formau. 
Rajoles d’una fornada, 
poncelles d’un sol ramell; 
Gimnèsies i Pitiüses, 
ales d’un mateix ocell. 
Hem passat molta sendera 
fins arribar aquí on som, 
però la història convida: 
Mallorquins siau qui sou! 
El vell regne de Mallorques 
el voldrien fer bocins, 
per això la Historia crida: 
Siau qui sou, mallorquins!

Mentre resti una petxina 
aferrada a un marès, 
Pitiüses i Gimnèsies 
no han de menar por a res. 
En la nostra llengua, un dia 
distàvem la nostra llei 
i la nostra llengua sempre 
dictarà la seva llei.

Tot quant un dia ens prengueren 
contra pau i amistat, 
contra honor i per la força... 
Ara ens ho han de tornar. 
No necessitem cappares 
que ens duguin de la mà. 
No som nins de mel i sucre 
i ens sabem governar.

El vell regne de Mallorques  
mai no ens el faran bocins, 
per això la Història crida: 
Siau qui sou, mallorquins!