-Encara hi ha flors 
Encara hi ha flors badades 
part damunt els vidres 
que encrestellen les parets del trast? 
I que encara n’hi ha, de flors?- Demanen.

-I els nins, 
encara juguen a garriga? 
Se fan arracades amb cireres, les nines, 
les nines 
que juguen a aixanca-les?

-I el pa? 
Torna’m explicar 
el gust del pa de fleca. 
I el toc del pit. 
Tu pots, tu pots, tu pots 
ara que la fusta 
del teu taüt encara és verda.

-Salut, Guillem, 
que tenguis un bon enterrament. 
-Qui ets? 
-Mantes vegades 
hem begut plegats de por i de ràbia 
fins a l’alba. 
Salut, Guillem, 
no ploris. 
-Em recorden? 
Surt el meu nom? 
Surt el meu nom a les converses?

-I ha servit de res? 
La nostra sang vessada 
ha servit de res? -Demanen- 
La nostra sang vessada 
quan llavonses, 
ha servit de res?

I encara més. 
Ai sí, 
encara més en demanaren, de coses. 
Ai no, 
avui no hauria 
d’haver pujat a Son Coletes.

La sang vessada 
no va trobar rost. 
Avui ja és ben seca, 
demà serà pols. 
Sí. També direm 
que és indecent 
fer versos. 
I covard.