Fill meu, 
mai no arribaré a vell i potser em xerrin 
per haver mort sense tenir un cèntim 
després de tants treballs en l'existència; 
però et deix moltes coses en herència. 
Seran per a tu les moltes coses belles 
que hi ha a la vida, aquestes belles coses 
que són de qui les veu, tal com les roses, 
sense ser de ningú, com les estrelles. 
Això et pot semblar poc, bell caganius, 
però si més t'ho estimes, 
et deix com una herència la música dels rius, 
tota la platja lluenta de petxines. 
I a més a més, amb aquest testament 
et donaré la nit i tots els dies... 
I les fruites... 
I el murmuri del vent... 
Perquè mai no romanguis 
tot sol i despullat amb les mans buides.