S'ha acabat la festa, 
ja tomba la neu 
i només ens resta 
plorar i un adéu.

Són vulles que van i vénen 
els pobres enamorats 
quan amb lo mirar s'entenen 
i han de viure separats.

Ho faré i no sé com 
però t'hauré d'oblidar. 
Ho faré i no sé com 
ramell de mes alegries, 
perquè dins un any hi ha 
tres-cents seixanta-cinc dies: 
si tots duen el teu nom 
tots ells són per estimar. 
Ho faré i no sé com 
però t'hauré d'oblidar.

Damunt la neu queden 
els passos marcats. 
A la primavera 
seran esborrats. 
Dos que amb lo mirar s'entenen  
i han de viure separats, 
són fulles que van i vénen 
de la trobada al comiat.