A Biel Majoral

Fes-te enfora, becadeta, 
que no és hora de dormir.

Ara em pega sa soneta, 
qui ho hauria de dir. 
Fes-te enfora, becadeta, 
que no és hora de dormir.

Vou-veri-veta, 
vou-veri-vou. 
Se'n va la soneta 
i no fa renou. 
Vou-veri-veta, 
soneta fuig 
que per l'escaleta 
te direm arruix.

No veus que la nostra terra 
te demana deixondit, 
i que el fons de la nostra entranya 
ja comença a pegar crits?

Això que en diuen Espanya 
ja està massa podrit, 
sa podridura ens escanya, 
ja no és hora de dormir.

Dels ulls, la vostra estrelleta, 
no la deixeu apagar, 
mentre Mallorca està estreta 
ningú els ulls no ha d'aclucar.

Mallorca volen eixorca, 
li volen esvair els fills, 
però, els bons fills de Mallorca, 
amb cançons no els fan dormir.

Carnetes deixondidetes, 
així m'agrades a mi. 
Ni jo dormiré avui vespre 
ni a tu et deixaré dormir.

Vetlarem fins que el nou dia 
repiqui en el finestral, 
la son peresa congria 
i gens no en necessitam.

I ara per què me mires 
d'ull de través 
com si m'endevinassis  
el pensament?

M'agrada que m'entenguis, 
no m'endevinis; 
sense posar estovalles 
d'una conversa

les privam, aleshores, 
de la paraula 
i sense mots 
ens eixalen la lluita 
d'un contra tots.

Ens priven la batalla 
de tots contra un. 
Sense brega no hi ha vega 
de claror i llum; 
no m'endevinis, 
val més que un poc m'entenguis  
salvant paraules.