Frissa d’anar enlloc i troba 
la línia recta per anar-hi 
a ritme de rock. 
S’envolta en cuiros 
i fa olor de pell 
en deixa un rastre 
de velocitat 
inútil, que si no ja no ho seria. 
Més enllà de la virtut 
crema per tots dos caps 
però li sembla 
que no li ret tanta escarada; 
Els diners li arriben no sap 
com i d’on i poc li importa. 
La llenya i l’herba 
li fan tou de cultura 
que és quelcom que  
sols serveix per estudiar. 
Un dia morirà a la carretera, 
l’enterraran després 
de donar els òrgans. 
Serà immortal 
sense proposar-s’ho.