Segur que avui hi havia núvols,
    i no he mirat enlaire. Tot el dia
    que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
    i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
    Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
    Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
    Que demà me'n recordi. L'altre dia
    vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
    d'un terrat, una noia que s'havia
    rentat el cap, amb una tovallola
    damunt les espatlles, s'anava passant,
    una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
    Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
    Eren les quatre de la tarda, i feia vent.