Escriptor i lingüista. En el camp acadèmic, esbossà una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Chomsky i Halle.
Autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va suposar el punt i final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes. Els temes principals que travessen de cap a cap la seva obra són l'erotisme i el pas del temps, així com les conseqüències de la guerra civil i la situació de postguerra.
Va traduir al català Der Prozess, de Franz Kafka; Language, de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics, de Noam Chomsky.
Es va suïcidar el 27 d'abril de 1972, al seu pis de Sant Cugat del Vallès. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferraté, li publica reculls de textos, molts dels quals inèdits: Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981) i Papers, cartes, paraules (1986).
Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Gabriel Ferrater) per David Ventura i X. R. Trigo.