Llotges obertes a la mar daurada. 
    Falcons de coll febril. Noies pageses, 
    per venir a l'alcova del senyor, 
    porten collars, arracades i anells 
    d'or hieràtic. Clergues nus d'acer, 
    óssos tentinejant entre els tapissos, 
    riure de llima del foll. Els grans porcs 
    et duien a l'ullal l'estrip de mort, 
    i la mà teva els ha arrencat l'escrot. 
    Llunes i flautes dins els teus jardins.

        No hi pensis més. Esperes la visita 

    del teu diner. Guantat com sempre, gris, 
    t'ha de llegir les xifres que per tu 
    són la Llei. Si ho demanes, amb veu sorda, 
    repassarà la llista de les coses 
    que ell, el submís, et permet. Potser sí 
    que en un extrem del parc, pots fer posar 
    la gàbia, i tenir-hi un lleopard. 
    Cridar l'atenció? No gens. El xòfer 
    li donarà el menjar. Cada matí 
    tu hi aniràs, a escoltar com s'escruixen 
    costelles de vells pencos. Tot el temps 
    fumaràs àvid, i tornat a casa 
    tindràs pressa a passar-te per les mans 
    molta aigua de colònia. Les bèsties 
    puden tan fort. Hauràs d'apujar el sou 
    del xòfer. Ara sap, cada matí, 
    que al cor del ric hi grunyen passions 
    ennuegades com les que ell, de nen, 
    sentia rogallar en la nit dels mísers, 
    quan dormia a la cambra dels seus pares.