Aquell que va emprenyar el talòs
Garcès i el Teixidor renyoc
quan va fer els seus primers poemes,
veureu que hi torna sense esmena.
   Vull contar un conte impertinent,
però el deixaré per després
i aniré allargant el meu pròleg.
[...]
   a tu, Helena, que ara aprens
a viure (digues, em permets
que vingui a classe amb tu, i m'assegui
al teu costat, fins que me'n treguin?),
que llesta d'exàmens, demà
a la una, veurem baixar
de l'autobús, a tu, Helena,
vull oferir-te aquest poema.
[...]
   Serà el meu tema, justament,
el dreta a fer-se independent,
però serà el dret de les filles
que jo no tinc. Les meves rimes
vull que obeeixin sense embuts.
[...] 
   Faré llistes de bones coses
i de dolentes, noms de noies:
per exemple la Maribel
que enguany ens ha lluït promès
i deu tenir gust de llimona.
Jo m'entenc, i aquesta és la forma
com tinc decidit de seguir.
Potser el sol fi d'això que escric
és el meu propòsit de plagi.
Vull que d'un cop tots es refacin
que copio els medievals.
Sempre ho he fet i declarat
i sempre he vist que no s'ho creien.
Ingenus que són. Els poetes,
ben cert  que som uns mentiders
però abans i encara més
cert és que som uns egoistes.
Compta que no direm mentides
de nosaltres. La veritat
ens sembla més interessant
perquè ens porta nosaltres dintre.
[...]
   Vós, mestre Foix, Josep Vicenç
de qui em separa el Cap de Creus
[...]
Tampoc enguany no hauré vingut,
tal com teníem convingut,
a seguir-vos pel país lític.
Em va sobtar un còlic nefrític
(pedra també, dins el ronyó)
i em va retòrcer mig agost.
Si bé la pedra era petita
i em va revelar la morfina
(val força la pena: fa lluny
el món, i li treu la ferum),
no li agreeixo l'estrebada.
[...]
   Antoni Comas que de nits
véns al Carioca on bec gin
esmolat, i prens taronjada
i la blancor em treus desclovada
d'un vers clos on se m'han romput
les dents (després somrius confús
que la nou sigui tan mollassa).
[...]
   Helena, t'ho dic amb tristesa.
Ja torno a mentir, per peresa
mental. No estic trist quan escric,
sinó que ric, i l'envellir
no m'ha donat encara el trauma
que, pel que es veu, a tots ens guarda.
Cert que el cos perd el seu encant,
però a mi el que m'ha entantat
sempre han estat els altres cossos
i no em veig més la carn que els ossos.
Et dic serè que els meu vint anys
van ser en els anys quaranta-tants
i que el meu temps és la post-guerra.
[...]
i mig país anava en tren 
(fins hi havia putes de tren
que feien l'ofrici pels vàters),
portant macutos, a la capta
d'alguna mica més de greix
que el que havien deixat al tren.
Tothom guardava encara una arma
i no sabia si entregar-la
o bé enterrar-la.
[...]
Quan se t'acosti un lúbric d'ànimes
(ja m'entens) no li diguis gràcies
si et grapeja la teva. Fuig,
que s'ajaci en el seu rebuig,
i el vici que voldria fàcil,
que se li torni solitari.
Prou et deurà, si va aprenent
que és art llarga fer.se decent
i decent vol dir solitari,
lluny de strip-tease fraternaris.
[...]
Que malentenguin doncs com vulguin,
però no convé que et figuris
que els quarantes vam oblidar
de ser feliços per instants,
com ho som ara, i com ho hem d'ésser 
(no cal que toquis fusta) sempre.
[...]
   Somniava a suïcidar-me
(tancat al ventre de la nit
calenta, o en el fred matí)
però per sota treballava
un quest sinuós, i em portava
vers aquí, vers ara i vers tu,
i vers aquest vers que recull
(si bé se'n va com les cistelles
de les Danaides) una vella
experiència: que els anys,
com el vi, guanyen amb els anys
(fins que s'esbraven), i que el jove
és pobre perquè no té forma
d'embadalir-se amb un passat
i donar el món per perdonat:
minyona inútil, despedim la
vida, però sense ferir-la.
No tot és embadaliment,
perquè els que som intel.ligents
tenim fort el plaer d'entendre
i és el passat que ens dóna tema.
[...]
No em costa de veure que el nus
és un garbuix de joventuts:
la que em recordo i no m'enyoro,
la que en tu miro, i les que et conto
i que són les que conec menys.
Qui conta, no sempre promet
de donar res millor que un dubte.
Jo no corro fires amb mules
per carregar de certituds:
si un dia en tinc, hauré perdut
llibertat de renunciar-hi
i és a ser lliure que em vull hàbil.
(Si vols marxants de certituds,
et diré noms: en sé més d'un):
[...]
   Tants versos he fet mossegar-se
(cua de l'un, boca de l'altre)
que som a l'octubre, i ahir
de matinada vas fugir
per molts mesos a Barcelona.
Un altre estiu que s'arracona.
Jo m'he quedat uns dies més.
Tant de bo que no ho hagués fet:
tinc a sobre la tramuntana.
[...]
Catorze dies que faig versos
i en tinc més de set-cents d'estesos.
Bona marca, però aquest 
teu poema de Cadaqués
serà en gran part de Barcelona,
la ciutat que té tant de bona
com l'assonant que sona fals.
[...]
   una temptació, tan viva
que els mariques i els capellans
no s'hi sabran resistir mai,
és la de fer mal a una dona,
i el clergue doncs és arma forta
per les civils guerres fembrils.
Si un dia el crides, bon profit,
però a mi, eh, no m'en parlis,
perquè els capellans em fan fàstic.
[...]
   Me'n vaig de Cadaqués
si avui m'arriben els diners.
Un mes s'ha esmunyit: trenta dies
fent ocells de paper de vida.
Igual com quan vaig arribar,
deixaré el poble amb vent de mar
[...]
   S'entalpen rates per espessos
pans de record: són els meus versos,
sobretot ara que et vull dir
(m'ofega l'lor de florit)
com vaig ser jove entre unes noies
com les que et conto, i com les noies
que et conto, havien de sofrir
entre els joves com jo m'he vist.
Que em ganyotejarà el poema,
altre cop, a la meva esquena,
o voldrà que em vegis plorar,
cocodrilot de quaranta anys?
[...]