Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà 
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
som s'absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos.