Feixuga damunt teu. La cara cerca
un encaix al teu coll, i va parlant.
Entra la llum de neu, i tu recordes
quin fred teníeu. Ella et va contant
coses i coses, i escoltes i oblides,
com si et contés un somni. Fins que et diu
que l'altre dia et va fer el salt. Tremoles.
     "Per què et sorprèn? Ja ho saps, que de vegades
algú se m'endú."
                          "Potser no m'ha sorprès,
però em fa pena."
I ella se't redreça,
s´allunya de la injúria en què vol
endurir-se el teu cos, i amb els ulls encesos:
"Més me'n fa a mi. No saps com és. No hi ha
res més horrible. Et trobes al damunt
un home qualsevol"
I surts de tu.
Tremoles. No fa gaire, pel carrer,
ella tenia fred al teu costat.