''El teu bes dins el meu bes,
àgil amor, com el vell
de la mar que desepera
la clau confusa amb què el premen
els braços interrogants.''

46
/51
Riure

El teu bes dins el meu bes,
àgil amor, com el vell
de la mar que desepera
la clau confusa amb què el premen
els braços interrogants.
Mel o tabac, gin o sal,
esquerpa llimona neta,
o l'última fruita interna
de carn, dins el jardí clos
on s'entra sense renom
(empresa tota furtiva:
delícia no vol crida).
Quin és el gust del teu bes?
   I ara, amor, aquest teu bes
(altra llegenda) se'm muda
fins a la rel de natura.
TRemola, m'oblida, el dolç
tacte se m'esmuny frisós
i un riure, goig inquiet,
brota profús i rebrota
i em branqueja dins la boca:
fresca amargor de llorer,
verda aèria remor..
Deixa'm riure a mi, amor.
Compto a tota partida
i em sé el guany, i què en faria
d'una meva joventut?
És la teva la que em val.
Compadit de si mateix,
fa de mal mudar el meu bes.
Muda, que rodolo amb tu
i és meu tot cop del teu dau.

GABRIEL FERRATER
Teoria dels cossos, 1966