III

O duras fletxes de mon fat rompudes, 
rompudes per ferir més doloroses, 
que, llevant-me les plomes amoroses, 
deixen al cor les puntes més agudes!

Flames, més eclipsades, que vençudes, 
aurores algun dia lluminoses 
ombres ja de ma vista tenebroses, 
tenebroses mortals, però volgudes.

Principi trist de penes inhumanes,  
terme feliç de l'ànima afligida, 
que per alivio son dolor adora;

fletxes sereu i flames soberanes 
si llevau a mon cor la trista vida 
per donar a mos ulls eterna aurora.