Escriptor català, natural de Barcelona. Fou fill de Joan Pere Fontanella, conseller en cap de Barcelona durant la guerra dels Segadors (1640) durant el conflicte que enfrontà el Principat de Catalunya contra la monarquia hispànica. 

Francesc col·laborà en la política independentista del seu pare i visqué d'aprop els setges a la seva ciutat. Tot i haver estudiat dret, acabà ordenat sacerdot pels dominics. 

La seva obra es caracteritza per ser un intent d'incorporar corrents i elements literaris moderns a la literatura castellana. Prenent models castellans com Garcilaso de la Vega, Fontanella va escriure obres com Amor, fermesa i porfia (1640), Panegíric a la mort de Pau Claris (1641), Lo desengany (1650), Llàgrimes d'una ànima rendida als peus de son Redemptor, Desengany del món, etc.

Tot i que és una figura cabdal per comprendre la literatura catalana del segle XVII, és un autor poc conegut i gran part de la seva obra continua inèdita.

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.