''I m'aliment de sèver, indigent, 
Fantasma alçat en la Nit inclement, 
Escarceller de la meva mentida.''

>
Fecit quoque dominus adae tunicas pelliceas
12
/28
Fecit quoque dominus adae tunicas pelliceas

Altr'amor, altre frondi ed altro lume, 
Altro salir al ciel per altri poggi 
Cerco (che n'è ben tempo) ed altri rami. 
              Petrarca

Senyor! Percep ab les orelles les mies 
                 [paraules, entén lo meu crit. 
Hages mercè de mi, Déu, car entre peus 
                             [m'ha calcigat l'home. 
              Roïç de Corella 
                          Psalteri 
 

[63] [cant espiritual]

Això és ver i no. El cor encén 
Espers ardents però l'hostal és sol; 
I la remor fa el ball! Deman què vol 
A cadascú, i a tots - i em sé indolent!

En hiverns blancs jo desafiu el vent 
I d'ell gaudesc; el seu plant m'és consol, 
En plaça i pont encalç qui de mi es dol, 
Als ulls de tots em mir - i só l'absent!

Jo Us am, és ver; i és ver que Us ment, oh Déu;  
Só peu i asfalt i el mal m'és escambell 
D'on clam, irós, el Bé! Res no m'és lleu,

De què Us deman ajut. Exalt el bell 
D'on sou exclòs, i dic que el negre és neu; 
I em corba l'or sota el grosser burell! 
 

[67]

Cerc el que lluu entre pedra i calçobre 
I el gla perdut en l'octubrer callís, 
Calç pellingots, i m'aparent al pobre 
Que, inflat d'orgull, a tots es fa submís.

Vaig al portal que ja sé que no s'obre 
I al mas caigut sense foc ni pallís, 
Al freturós deman el que li sobra 
I al camí ral preferesc el pendís.

I m'aliment de sèver, indigent, 
Fantasma alçat en la Nit inclement, 
Escarceller de la meva mentida.

Us clam per tot on Us voldria absent 
I em faig un pler del meu propi lament 
Quan, a camp ras, trob la inútil eixida. 

JOSEP VICENT FOIX
Sol i de dol, 1947