Cansat d'anar per vila 
Jo sí que torno al Port; 
Allà ningú cavil•la: 
Qui no pesca va a l'hort. 
Al cau de la Sibil·la 
Fan córrer que só mort. 

Diuen que ho duu el diari 
I ho ha llegit el bus; 
Se'n fa creus el vicari 
Que diu missa al Pertús: 
Al mirall de l'armari 
Ja em veig com un intrús. 

Si passo per la Riba 
Quan l'alga fa el seu bull, 
El del Cafè m'esquiva 
I s'amaga el del trull; 
Somric als de l'estiba, 
I em guaiten de mal ull. 

Plora el qui ferra l'ase 
Tot fent renou pel sou 
I l'airosa que es casa 
Amb un bastaix de bou. 
Me'n vaig de dret a casa 
Que encalcinen de nou. 

Passo, llarg, per la sala 
Amb retaules bastards 
I el que cullo a la cala 
Pel ponentol de març; 
Prenc l'escopeta amb bala 
I salvo el bruc i l'arç. 

Sé on la perdiu d'ajaça 
I on vola, si s'escau; 
No cal forfollar massa 
Les mates de Puignau: 
Qui té l'ull per la caça 
Ben tost albira el cau. 

D'un tret, dalt, a la coma, 
Abato un perdigot; 
O de pèl o de ploma 
Ço que hec ho enfunyo al pot:: 
No em cal fer el Dret, a Roma, 
Per enxarxar un peixot. 

Amb caça i pesca forta 
Tothom atia el foc, 
L'hostal m'obre la porta, 
I gairebé els commoc: 
-Us porto, per al coc, 
Una natura morta. 

 El Port de la Selva, 1956