''Anar i venir de culpes i retrets,
sabent que el dubte, com la veritat,
fa estremir el món i, per tant, el transforma:
el plet podria
ser amb vosaltres.''
Decantau-vos germans, el plet no és amb vosaltres.
Jaume Vidal Alcover, El fill pròdig.
Una ombra us passa per l'esguad
i ja no puc calcular la distància
que hi ha entre els vostres ulls i alguna fita:
el plet, però,
no és amb vosaltres.
Reprenc la crida, torno a dir "vosaltres",
com quan la poesia, en davallar al carrer,
no us hi trobava ni s'hi retrobava:
el plet, potser,
no és amb vosaltres.
Germans o camarades, o gent que dicta normes
d'una doctrina que es fa més feixuga
en diluir-se el terme del triomf:
el plet, pregunto,
no és amb vosaltres?
Anar i venir de culpes i retrets,
sabent que el dubte, com la veritat,
fa estremir el món i, per tant, el transforma:
el plet podria
ser amb vosaltres.
Per tot allò que em resta de vosaltres,
per tot allò que n'haig de destruir,
per tots nosaltres, decanteu-vos, germans:
el plet
és amb vosaltres.