''Ja hi ets: la nit fa més intensa l'olor de fum i de pinassa i més urgent l'atracció del buit, de l'oblit dels enigmes, presents, però, com mai: no n'hi ha prou de respirar a ple aire ni tampoc basta conjurar el no-res.''

''Scardanelli, home lligat de mans, perplex, servil, inescrutable infant nostàlgic, incomprès, divinal, asceta inquisitiu, místic de tots els dubtes.''

''Ara tinc l'esperança que només l'ardidesa t'ha de plaure, perquè tampoc no et puc oferir més, oh fill de l'anarquia!''

''Anar i venir de culpes i retrets, sabent que el dubte, com la veritat, fa estremir el món i, per tant, el transforma: el plet podria ser amb vosaltres.''

''Queia una nit, que era com tantes altres, i la calma excessiva persistia. Cap explicació no era possible, o no ens era permesa o no ens la podíem permetre. I manteníem hissada la vela.''

''Lluny de la terra, prop dels teus genolls. Prop de la música del teu nom. Lluny de la mort, prop del teu pit.''

''(Et vaig besar el palmell i ens adormírem.) Si un dia l'un a l'altre ens seduírem, va ser per no deixar-nos seduir.''

''Vibra el corrent dins els cables elèctrics i l'èter no abandona els qui mediten. Per què nodrir l'enyor, si tot és dintre?''

''Tu seràs violins que vénen de molt lluny quan l'única tonada començava a entristir-me. Prepara'm la ironia, que ja vinc. No t'avancis.''

''Hi serves el silenci, la dignitat perfecta a força de renúncia.''

''Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema i he sabut finalment que el poema mateix no pot ser.''

''Escull els còdols entre l'aigua que corre i et sabràs lliure.''

''Els llops udolen a les teulades quan tu saludes els duaners. Dónes absenta a les onze fades i la que manca ja saps qui és.''

''En quin indret de la teva cuixa trobaré l'eco de les valls que hem contemplat entre el fum i el vermell de la posta?''

''Si tu vols, serem fills del capvespre fora vila. Si tu vols, esperaré com sempre el teu mot: "vull".''

''Em faig un home nou per acollir-te. Sé el que et diré. Si vols, ja pots venir.''

''Si vull convertir-me en tu, per què m'haig de desdoblar?''

''Si no veus mudar les coses  a través dels meus ulls cecs, és perquè visc dins el somni que t'ha dut on ara ets.''

''A tot posen un nom per oblidar les coses que pretenen definir. Em miro els dits, l'un rere l'altre, detingudament, i em vénen al record, uns objectes semblants...''

''QUAN LES HORES EREN PLENES, temíem la brevetat; ara que el temps s'ha buidat, ja no sabem què cal tèmer.''

''Per què allò que per sempre fou fixat em torna a la ruptura, mentre segueix sonant la nostra música?''

''Si prescindim de tot marc favorable i no ens cal veure el quiosc dels misteris  directament. Si la rialla ens neix perquè som conscients de la partida; si de la pols i de la xafogor esdevenim fills rebels, i de l'heura  n'esperem poc, serà nostra la font.''

''I la precisió de Gottfried Benn, els mots diamantins que vull fer meus. I aquest passat, tot ell tan ple d'absència i tan poc precisable.''

''Per a les dents, per a les ungles, la tarda és breu! Damunt la neu hi ha una petxina i es fon la neu!''

''...la música estrident dins l'ombra fresca de la nau, o el capvespre a l'autopista flanquejada per nus que alcen els braços vers un cel vermellós i indescriptible, malgrat que es repeteix. Hi ha una altra música.''

''Voluntat de conquesta, intensitat que té en compte maneres desiguals de fondre's amb les coses, d'estimar-les, si les tardes no ens prenen l'emparança.''

''I contra el desesper, i contra el mar de moments, faig un gest involuntari a la nua innocència que hi neda cap a mi amb un esforç desafiant.''

''Viure el present absolut que és el somni, és a dir: viure el present absolut sense por a despertar-se.''

''Omplo de noms escrits a la paret la tarda buida. Recordes com corríem al llarg de la paret?''

''El plat blau de la magrana, el moscatell, la intensitat de bodegó d'aquella cara: amb les dents separades, que m'exciten.''

''Quan el pallasso està indecís. Quan el tirà es dibuixa amb sanya. Quan es més fràgil el somrís. Quan l'ull de res ja no s'estranya.''

''¿Veus les quatre magranes? Són ordrei són caos. ¿T'ho he tret de la boca? Per l'amor d'un perfil tan hipnòtic, construïm amb el temps un camí.''

''Preparaves el moment que jo també pressentia. Després del mot primer tot era possible. El goig que aprenc vora teu és el que tu pressenties. Abans del darrer mot tot es fa possible.''

''...què fóra de nosaltres, els estranys, si cedíssim a la força del costum.''

''Els bufons fan sonar cascavells i colpegen els bombos tot cridant: esmoleu els sentits!''

''Bellesa dolorosa de l'ull negre, crits de plaer i fusió amb la terra. Sobre els amants enfangats, tones de flors.''

''No es distingeixen les remors del bosc del bategar d'un cor. Hi ha una recerca sens fi, sens fi, com tots la desitjàvem.''

''Al fons dels ulls de la reina de la nit, ciutat sota cúpules de vidre, que capturen l'olor de flors exòtiques que l'omplen com en un quadre de Roursseau.''

''La mort és un silenci entre dos mots pronunciats per un cec. El desamor és una llarga nota de violí.''

''Sempre hi ha imatges de mutilació, de nostàlgia, de fuga, de recerca furiosa, d'esperança irreductible, d'anhel de retorn. Un exili excessiu ha hagut d'interpretar-se dia a dia com una espera que els seus herois viuen de segles ençà.''

''Veig la suor, la tira negra que et passa entre les llargues cuixes. Els pits erectes, l'ample ventre: quin bon camí fins als teus llavis.''

''... objectivar l'objecte i crear-se un espai immens per a la relació.''

''VEURE LA PRÒPIA FI no pas com una interrupció forçosa, sinó com una conclusió lògica.''

''...amb la navalla, ell va obrint les valves i tots dos xuclen la carn de cada ostra.''

''Els teus llavis al centre del goig i el desesper. El teu gest displicent que amaga la revolta.''

''Escriure és, doncs, per mi descriure la consciència d'allò que no és possible.''

''Vull que et despullis davant meu, dreta, mentre jo també ho faig. I després l'abraçada (perquè ens hi va la vida).''

''Com si l'efímer estigués en suspens i la mort, des de fora, fes un senyal d'adéu.''

''Sembrar en el temps llavors de poesia.''

''Et beso lentament la cara interior de la cuixa. Són amables els núvols de tardor.''

''Ella, nua a la cala: és un vers que retorna.''

''De la foscor ens en compensen els somnis.''

''Lluito amb els dubtes per copsar-te ja acabat perquè els meus dubtes vull que siguin com els teus.''

''Immensurable. S'imposa aquest cos. A partir d'un lleu somriure. Creixent damunt les ombres. D'un espai insondable. Tu i les ombres. Les ombres i jo''

''Perquè l’amor s’intensifica amb aquest momentani allunyament que permet descobrir uns aspectes insòlits del cos nu que ara es mou per l’estança, sense ànim d’exhibir-se...''

''De l'aparell sortia una veu impostada en el vuit de sentit: tòpics, dogmes, sentències''

''S’atura el temps? A qui ho devem? A quin fantasma que articula paraules que s’han fet rares i pròximes? Bella pàtria adoptiva.''