Esthéticienne de la Cerdanya,
tu sí que olores totes les flors!
Tu sí que enganyes el qui t'enganya
per les masies del màgic d'Oz!

Vénen les mosques per autopistes,
cauen muntanyes d'interruptors,
et diuen "Hello!" monjos budistes
i uns quants gal.lesos amb mocadors.

Dius: no estrafacis autodefenses
ni et facis frare, si caus del niu.
Surten del Roine foques immenses,
entre els maquis a Tamariu.

No et desesperis si les maduixes
que jo et tirava no et feien mal.
El far, els Borja, les calabruixes,
cales i moles des de l'hostal.

Els llops udolen a les teulades
quan tu saludes els duaners.
Dónes absenta a les onze fades
i la que manca ja saps qui és.

Al cos et neixen algues i estrelles;
de cada ombrel.la surt un renill.
Van Gogh et tira les botes velles;
en cremes una, l'altra et fa un fill.

Et rius del càstig, no tems la plaga
de la llagosta del capital,
i perseveres, i t'afalaga
que els teus germans adorin Baal.

El glaç els baixa per l'espinada
mentre s'enfilen als magraners,
i no els esvera l'ensulsiada
d'allò que deixen els esparvers.

Perquè et pentines, perquè t'adones
del mecanisme de cada vers,
deixes les ales moltes estones
tant al benèvol com al pervers.

I la clepsidra et fa companyia
mentre desfilen els artillers
per l'avinguda, com cada dia,
i la velleta diu: "Déu hi sia",
blanc cementiri dels mariners.