1

Cèrvol d'ales plegades,
jonc entre llums que oscil.len,
somriure de les ones
arran de l'alba.

Gavina fugitiva,
remor a les nostres venes,
aire nocturn que esguarda
amb ulls atònits.

Àmfora d'esperances,
boca que s'omple d'astres,
cançó del cor que es vessa
per les pinedes.

Somniejar de pètals,
cavernes que s'abracen,
mentre una mà desnua
cabells i dubtes.

Mugró que s'il.lumina,
dits que guien les barques,
i jo que naufragava
a la teva galta.

2

En quin indret de la teva cuixa trobaré l'eco de les valls que hem contemplat entre el fum i el vermell de la posta?
I quan es fa de dia en el fons dels teus ulls, alço els meus des de llur interior cap a la cúpula que gira lentament i m'ha acollit. 
I els llavis entreoberts m'inciten a escoltar qui crida des de tu com si fos encara més tu.
Hi ha alguna cosa d'adàgio que commou justament on el coll sosté l'esplendidesa del teu cap estimat.
Seran els teus pits dos arcans on cercaré prediccions mentre el meu índex baixarà de l'estèrnum al sexe com un vell caminant somniador.
I m'adonaré que la teva mà és com la boirina entre els pins així que la moguis i jo intenti abastar com un déu el teu gest.
I no sabré encara qui ets quan provaré d'explicar-me simetries i pouaré el meu passat tot cenyint-te.
I seria capaç de fer-te un fill només amb la tristor del meu esguard.
Però també hi ha el consol dels mons que vaig formant amb la punta dels dits,
i les puntes dels teus dits són astres en un cel que ja s'ha asserenat.
Els mots s'acalen com troncs d'arbres joves sota l'huracà.
I així, mentre jeus de perfil, recorro amb la mà oberta el teu perfil de la galta a les ungles dels peus per poder-te abraçar tot seguit.
I comprovo amb delit i entre llàgrimes l'existència dels guèisers.
I quan s'alcen els teus genolls sóc com un infant que corre entusiasmat entre els prats i els torrents per collir una flor única.