No vull creure que no puguem trobar-nos  
abans que no s'acabi la filera 
de plàtans vora el tren. No puc admetre 
que no siguis la dona que s'apropa 
o (en veure que no ho ets) l'alta figura 
que camina com tu i ve de més lluny. 
Cap indret conegut no pot donar-me  
el consol dels seus límits i mesures, 
si tu no surts d'algun trencall que ignoro. 
Tot m'és hostil, malgrat que tot ho omples, 
car hi ha l'error dels ulls. Tot m'és cruel, 
perquè la meva espera és fer camí.

Em faig un home nou per acollir-te. 
Sé el que et diré. Si vols, ja pots venir.