La meva nit es conté en un adverbi 
pintat de verds i blaus que s'obscureixen 
mentre ressona el món i el meu silenci. 
Baixaren segles d'homes, clans i tribus, 
amatzus paridores de gudaris, 
per establir la llei de les muntanyes. 
El roure ho sap, però potser se'n riu 
i l'abraçada ara esdevé roenta 
d'hores vermelles amb rogent i besos 
per la sang de mercuri dins les venes. 
"Aquí han mort nins bascos -diu-, aquí 
han mort nins bascos, han mort nins de terra 
i pluja i vent, han mort abans de veure 
el foc i el plor en els ulls de la mare". 
A l'ombra d'aquest arbre migpartit 
sento amb la llengua una saliva estranya, 
suor de cos obert com un bell somni 
de pinte en ample obert a la justícia. 
I esclata el meu desig mentre l'aurora 
bada uns grans ulls per mostrar-me el Guernika.