Si prescindim de tot marc favorable 
i no ens cal veure el quiosc dels misteris  
directament. Si la rialla ens neix 
perquè som conscients de la partida; 
si de la pols i de la xafogor 
esdevenim fills rebels, i de l'heura  
n'esperem poc, serà nostra la font. 
¿No tindré por de dir: estaves glaçada  
quan et vas ficar al llit, on t'esperava 
ardent com mai; estigues sempre així. 
No tindré por de dir: ¿on és la tórtora 
que sentim parrupar sense atrevir-nos 
a renegar la nostra mitja llum? 
No tindràs por de dir: oh, com t'estimo!, 
i baixaràs com per un tobogan  
dels meus genolls alçats, fins on t'espera 
el meu sexe a l'aguait. No tindré por  
de dir: cal recercar aquells terratrèmols 
que no embruten les mans. No tindré por 
de dir: ja saps que quan et tinc a sota, 
som més iguals que mai. No tindràs por 
de dir: ja saps que quan et tinc a dintre, 
t'empleno lentament. No tindrem por. 
Ni a tu ni a mi no ens cal posar cap rètol 
a aquest viatge, perquè serà l'únic, 
l'únic, ho sents? I si ens sabem lligats 
a un crit indesxifrable, tant se val. 
(Pensa que tot ho trec d'un cansament 
tan còsmic, que s'oblida dels qui esperen 
en bancs assolellats, no saben què.) 
Després m'oferiràs el clavell blanc, 
amb l'aliança grega al dit mitjà. 
Ens beurem amb delit el més distant 
d'aquest paisatge virgilià. Deixa 
que et repassi les vèrtebres amb l'índex 
que té l'olor de l'herba que tu saps. 
Deixa'm fer, i fes, i ves movent els peus 
fins que et capgiris. Canvia el sentit 
de totes les trobades i troballes  
successives. Canvia-ho tot. Canvia'm, 
perquè la pluja groga ens recobreixi. 
Tanquem els ulls perquè no hi hagi treva 
i sí canvis que no arribin a ser-ho. 
Obrirem la minúscula finestra.