Desafía
         mares de siglos, siglos de tinieblas
             tu inocencia desnuda.
                   Pedro Salinas

Això és el plaer. Rere el palpable,
l'objecte que no havíem tocat mai
o que no havíem mai tocat com ara.
Així et busco. Ignorar-ho fóra inútil:
aquest darrere, aquest endevinar!
O em desperto de nit i descobreixo
allò que m'és possible de fer meu
més endavant. Em vindrà amb tu, innocent,
que desafies mars de segles, segles
de tenebres i zones que m'angoixen:
zones de llum i d'ombra que figuren
el mar més necessari. La innocència 
serà desafiant i serà nua.
Per això els espais més familiars 
(aquest local ple de sons estridents)
la poden dissipar i fer-nos sentir
intrusos, desplaçats. Ens hi espanten
imatges del passat. Ens hi empresonen.
I contra el desesper, i contra el mar
de moments, faig un gest involuntari
a la nua innocència que hi neda
cap a mi amb un esforç desafiant.