RUZANTE: Però no sabeu que ens 
          agrada viure naturalment, d'acord
          amb la naturalesa?
            ANGELO BEOLCO (RUZANTE)
                                             La Patoral

L'instint de supervivència és el primer pas cap a la veritat, quan el Ruzante ens el mostra en la seva nuesa. I d'aquí en ressorgeix tot l'individu. La recuperació de la figura humana i les seves proporcions és el primer esclat d'una llibertat nova, que ja és la que nosaltres hem buscat. Era una nit al pati del vell edifici, que recollia les paraules contundents i precises i que ens feia combregar amb un impuls salvatge i pur i alhora ple de refinament i de bellesa. Altra vegada hi havia la forma circular: el pas de les estacions i tots els sentiments nets que feien esclatar la crosta de la barbàrie. L'actor sabia transformar-se des de la punta dels dits fins al timbre de veu, com una veritable criatura de la terra. La noia de trets exòtics es rebolcava entre tapissos de colors càlids: la seva cuixa fosca sota el focus, sota els astres...

Les quatre estacions sobre el tapís.
Fam i rostres d'esfinx. La violència 
i el cinabri sota la nit xafogosa.
La llarga cuixa fosca, el ritme lent
mentre cau un estel i es contrau el rostre
i una mà busca el cos sota una roba
de rica textura i càlides promeses.
Bellesa dolorosa de l'ull negre,
crits de plaer i fusió amb la terra.
Sobre els amants enfangats, tones de flors.