"El cel, com la Pasqua, porta
el seu cos ple de cops blaus,
i al pit, amb moviment d'aus,
la lluna blanca, ja morta"
"La resurrecció gloriosa que ensenya
encara fresques les senyals del martiri,
però ja sense dolor i amb pau".
MARAGALL
Blai, desperta! Blai, desperta!
penja un ram de cascavells
i un crit immens de clavells
a la teva nafra oberta.
Mira la Pasqua, de blanc,
color d'hòstia... i era sang!
A les campanes amor.
Als campanars d'alegria,
aimador!
-Que sí, que jo hi pujaria!
-Però no hi pujaràs, no,
als campanars d'alegria!
Com una fuga de trompes
l'aire va sil.labejant
seqüències de sol brillant
cap a un bosc obscur de tombes.
Set esqueixos demacrats
s'allunyen grocs, desmaiats.
A les campanes amor.
Als campanars d'alegria,
aimador!
-Que sí, que jo hi pujaria!
-Però no hi pujaràs, no,
als campanars d'alegria!
El cel, com la Pasqua, porta
el seu cos ple de cops blaus,
i al pit, amb moviment d'aus,
la lluna blanca, ja morta,
com un freu de llança, Blai,
que no cicatritza mai...
A les campanes amor.
Als campanars d'alegria,
aimador!
-Que sí, que jo hi pujaria!
-Però no hi pujaràs, no,
als campanars d'alegria!
A la coral dels jardins,
amor obert de magranes!
Que a prop les llunyes campanes
dins l'auba de gessamins!
Coloms per la mar. Als pals,
pinyes de ciris pascals.
A les campanes amor.
Als campanars d'alegria,
aimador!
-Que sí, que jo hi pujaria!
-Però no hi pujaràs, no,
als campanars d'alegria!
Clavau-me al balcó del pit
un al.leluia tot blanc:
una bandera en la sang
que il.lumini els seus crits.
Que diga en vers blau de venes:
"Tinc un penó per les penes!"
A les campanes amor.
Als campanars d'alegria,
aimador!
-Que sí, que jo hi pujaria!
-Però no hi pujaràs, no,
als campanars d'alegria!