"El cel, com la Pasqua, porta  
el seu cos ple de cops blaus,  
i al pit, amb moviment d'aus,  
la lluna blanca, ja morta"

>
Pasqua Nova
2
/113
Pasqua Nova

"La resurrecció gloriosa que ensenya
                   encara fresques les senyals del martiri,
                  però ja sense dolor i amb pau". 
                                         MARAGALL

 

Blai, desperta! Blai, desperta! 
penja un ram de cascavells  
i un crit immens de clavells  
a la teva nafra oberta.  
    Mira la Pasqua, de blanc, 
    color d'hòstia... i era sang! 

       A les campanes amor.  
       Als campanars d'alegria,  
        aimador!  
       -Que sí, que jo hi pujaria!  
       -Però no hi pujaràs, no,  
       als campanars d'alegria! 

Com una fuga de trompes  
l'aire va sil.labejant  
seqüències de sol brillant  
cap a un bosc obscur de tombes.  
    Set esqueixos demacrats  
    s'allunyen grocs, desmaiats. 

       A les campanes amor.  
       Als campanars d'alegria,  
        aimador!  
       -Que sí, que jo hi pujaria!  
       -Però no hi pujaràs, no,  
       als campanars d'alegria! 

El cel, com la Pasqua, porta  
el seu cos ple de cops blaus,  
i al pit, amb moviment d'aus,  
la lluna blanca, ja morta,  
    com un freu de llança, Blai,  
    que no cicatritza mai... 

       A les campanes amor.  
       Als campanars d'alegria,  
        aimador!  
       -Que sí, que jo hi pujaria!  
       -Però no hi pujaràs, no,  
       als campanars d'alegria! 

A la coral dels jardins,  
amor obert de magranes!  
Que a prop les llunyes campanes  
dins l'auba de gessamins!  
    Coloms per la mar. Als pals,  
    pinyes de ciris pascals. 

       A les campanes amor.  
       Als campanars d'alegria,  
       aimador!  
       -Que sí, que jo hi pujaria!  
       -Però no hi pujaràs, no,  
       als campanars d'alegria! 

Clavau-me al balcó del pit  
un al.leluia tot blanc:  
una bandera en la sang  
que il.lumini els seus crits.  
    Que diga en vers blau de venes:  
    "Tinc un penó per les penes!" 

       A les campanes amor.  
       Als campanars d'alegria,  
        aimador!  
       -Que sí, que jo hi pujaria!  
       -Però no hi pujaràs, no,  
       als campanars d'alegria! 

 

BLAI BONET
Quatre poemes de Setmana Santa, 1950