David: El mal més gran que ens han fet és
              el de reduir-nos a la necessitat d'odiar
                         Agustí  Bartra,
                          La noia del gira-sol

S'ha preguntat si el sol d'avui és el mateix d'ahir, perquè ha hagut de viure entre parèntesis i massa sovint ha hagut d'intuir. Per això l'escenari del crim evocat, i també de la lluita tenaç, no és ben bé un escenari. Hi ha la reminiscència de milers i milers d'indrets per al ritual, ara concretats en aquesta mena d'era on la fortor de palla calenta fa que es desboqui el somni de la llibertat. Sempre hi ha imatges de mutilació, de nostàlgia, de fuga, de recerca furiosa, d'esperança irreductible, d'anhel de retorn. Un exili excessiu ha hagut d'interpretar-se dia a dia com una espera que els seus herois viuen de segles ençà. Tot ve una mica de Prometeu, i tot hi retorna. I una gent nova es va apropant, ara, al perímetre del cercle, al vell lloc del ditirambe, a l'escena on ell s'alça de nou vora el foc que "vigila amb els braços enlaire".

El combatent passa entre negres xarxes
i el gira-sol és tema de conversa.
Potser aquest dia no és el dia. Hi ha
un sol inconegut, i la llarga carícia
recrea un cos per als ulls nets i el cant.
I l'amenaça sembla encara a l'altra banda
d'una volta de vidre que hauria de trencar-se
no se sap quan. En un "aviat" que recorden
les Moires (massa bella és la seva salmòdia).
Per què la gelosia. Assumim l'enyor futur.