Per la dreta entra una stripteasista alta, en vestit de nit groc, i quan 
           comença a fer el número ve per l'esquerra un noiet vestit pobrament 
           amb abric, bufanda i boina vella i portant d'un cordill un petit cavall     
           de cartó trencat: durant tota l'escena resta immòbil en una banda
           mirant fixament la stripteasista, que es despulla amb molta elegància.
          Després se'n tornen, cadascun investit del seu paper.
                         JOAN BROSSA, 
                         Strip-tease i teatre irregular

Quan et mous, arrenco a viure. Els teus cabells són la frescor de la nit i el castell de focs llunyà. El teu coll, sota la teva orella, on hi ha un petit regalim de suor sota el reflector vermell, és la casa de maó i el bordó escantonat de la porta, on m'assec. Els teus pits són el vidre esmerilat de l'alcova i el carrer, somiat, al darrere. El séc de la teva cintura és el gorg dels banys estivals. El teu ventre és el portal de la masia des d'on vaig tenir per primer cop el sentiment d'enyorança. Les teves llargues cuixes són els foscos anys dels dubtes. Hi ha un esforç per copsar-te sencera, un esforç que sempre és recompensat i que permet un nou esforç cap a una calma plena de músiques. S'imposa com tu t'imposes. Voldria apropar-me tant, que ja no et reconeguis. I començar a conèixer-te. 

Com és immens el teu cos moll
entre lianes i llums verdes.
Cobert de mots obscens i pols,
el mur del fons de l'escenari
deu enyorar els teus cabells llisos.
Dona entre dones, cap d'efebus.
Veig la suor, la tira negra 
que et passa entre les llargues cuixes.
els pits erectes, l'ample ventre:
quin bon camí fins als teus llavis.