Alwa: ¿I en quina dona la natura ha lluitat
                  mai amb unes armes tan potents?
                                       Frank Wedekind

                          A Laia Marull

1

És un ésser vivent
Inabastable

I s'acumulen totes les paraules
Inútilment
           però sense recança

2

Immensurable
S'imposa aquest cos
A partir d'un lleu somriure
Creixent damunt les ombres
D'un espai insondable

Tu i les ombres
Les ombres i jo

3

Aquest cos que consola i tortura
                                       i avança
                                       i s'arbora
                                       i es plega
                                       i recula
                                       i es dóna
                                       i s'amaga
                                       i s'abranda
                                       i vigila
                                       i provoca
                                       i esglaia
                                       i s'enfila
                                       i s'inflama
                                       i retorna
                                       i subleva
                                       i exalta
                                       i revifa
                                       i esclata
                                       i porta
La pau i la guerra

4

La consciència que puguis
Tenir del propi encant
No podrà arribar al fons
Del dolor que provoca
Ni endevinarà mai
L'estranyesa que crea
I aquest serà l'enigma
Del teu encant 
               per sempre

5

Un rar impuls que no es resol en obra

La idea vaga d'una plenitud

La sorpresa davant el teu cos nu

Alguna mort darrere cada porta