"Un nu i uns ulls"
                              Carles Riba
     
Nua
    es desprèn de l’abraçada,
perquè algun acte quotidià
l’ha reclamada. Passeja
davant d’ell la nuesa,
i ell la mira ajagut,
disposat a esperar
sense gens d’impaciència
que torni al seu costat.

Perquè l’amor s’intensifica
amb aquest momentani allunyament
que permet descobrir
uns aspectes insòlits
del cos nu que ara es mou
per l’estança, sense ànim
d’exhibir-se, i això
explica l’actractiu
que exerceix damunt d’ell
amb un cert grau d’inconsciència:
ell sempre hi podrà veure
alguna cosa que ella
no sap que posseeix.
La mira i veu tot allò que ha tingut,
que pot tornar a tenir, i ara no té.
I aquest "ara" és l’espai
on el goig i el dolor són a l’aguait.