''S’atura el temps? A qui ho devem?
A quin fantasma que articula
paraules que s’han fet rares i pròximes?
Bella pàtria adoptiva.''
Hölderlin
de memòria la
tristesa de Trakl
Rose Ausländer
El rellotge astronòmic a la plaça,
les petites llambordes vermelloses,
les baixades entre els colors amables
de les façanes i el pressentiment
de l’ample riu que baixa amb calma.
La corba de la torre arran de l’aigua
i l’enigma d’un llarg temps de follia
omplint fulls i més fulls
a la cambra més alta.
S’atura el temps? A qui ho devem?
A quin fantasma que articula
paraules que s’han fet rares i pròximes?
Bella pàtria adoptiva.