He tocat els teus pits, tan plens de tu,
i tot d'una he sentit la profunditat de les coses.
El caragol de la puresa arrossegant-se
per la pell menys fosca de la mort.

He tocat els teus pits
i una girafa escapçada cridava
els mantres de la selva,
patinava per l'asfalt,
es buscava com jo et busque
[com jo em busque dins teu],
a l'encalç del seu no-jo.

Ara torne del llarg viatge de trobar-te,
esvarant, de nou, pel teu tobogan,
obscur i salvatge com el port d'Alacant.

Em perd i em trobe alhora tot pensant-te.
Camine i calle.
Camine i calle tot sol per València