Poeta i filòleg valencià d'Alboraia.
La seva poesia cavalca entre les rimes i el dir popular de l'Alboraia dels llauradors i les influències literàries de Vinyoli, Estellés i Blai Bonet.
Ha destacat per la seva activitat de rapsode experimental i instrumental, ja que combina la poesia amb caixes i juguetes musicals. Amb Martina Escoda ha creat una línia d'investigació poètica dirigida a incentivar la creació infantil.
A banda de la seva col·laboració amb les antologies Pedra foguera (2008) i Ningú no ens representa (2011), també ha publicat Cansat de diumenges (2009) i Qui no sap riure, no sap viure (2014, premi Atrapallibres). El seu darrer treball és El fantasma pixallits (2015).
Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.