A la Blancallum

Et sé la veu quan parles amb les fulles...

Blancallum Vidal
Et sé en l'alé del pi, veu de pinassa.
Et sé un arbre content que juga i dansa.
Et sé quan tot no és prou i res no em cansa;
quan ets l’excés de tots que ens ultrapassa.

Et sé des del futur més impresent,
tot i sabent que tot i res són massa,
quan ben endins es desperta impotent            
una tempesta autista i sense casa.

Et sé lluny de la fosca, enlluernada.
Et sé certa en el dubte d’estimar:
punyent com una flor imaginada.

Et sé cavall de llarga caminada,
inventant un altre verb caminar.
Perquè ets excés de llum enamorada.