Ara baixes la vista envers la immunda 
gruta de l'univers, alberg de pena, 
on jamés s'ha avingut la llum serena 
ab les tenebres de la nit profunda;

ara en lo cel, que de claror abunda, 
mires dels signes la dorada vena, 
i en la gran bola d'alimàries plena 
les pollagueres fermes, on se funda;

ara te'n vages a la terra freda 
a qui lo sol ab raigs escasos mira, 
o a la que lo equinocci més abrasa,

entres en mar tempestuosa o queda, 
en terra estigues sossegat o ab ira, 
sempre, pio lector, seràs un ase.