Poeta i capellà tortosí. Popularment conegut com el Rector de Vallfogona.
La seva poesia segueix els cànons literaris imposats pels autors castellans de l'època, tot i que allò que més defineix la seva obra és el barroquisme formal i l'ús de la sàtira i d'imatges grotesques com a fórmula de tractar temes diversos com el sexe, l'amor, el poder i la religió.
Bona mostra de la seva poesia són el sonet A una hermosa dama de cabell negre i A la expressiva senzillesa de la llengua catalana.
S'ha definit l'estil ''vallfogonista'' com la combinació de la mitologia més culta amb la caracterització burlesca i grollera de la quotidianitat, tant de les classes elevades com dels ambients populars. Tot plegat, amb un llenguatge ple de castellanismes i d'artificis literaris. Després de la mort de l'autor, que es convertí en un personatge mític de la literatura catalana, el seu estil fou imitat per molts autors futurs, i sovint censurat per les institucions moralitzadores.
Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.