Per eixos ulls te jur, gentil Madrona, 
que no veig ab los ulls cosa que sia, 
des de que amor volgué que et ves un dia 
retilisar los camps de Barcelona.

Estaves tan bonica que Pomona 
per los camins floretes espargia, 
solemnisant la molta gallardia 
que el cel volgué cifrar en ta persona.

Fins a les seques plantes rebrotaven, 
i alegres de mirar coses tan belles, 
les de tos peus contentes adoraven.

Jo fet un pom d'amor estava entre elles 
mirant que les que més m'enamoraven, 
eren de ton vell cos les meravelles.