''...que jo, per a que sàpia Tecla, o Joana,  
que estic perdut per tot quant veig en ella, 
prou tinc de la llanesa catalana.''

>
A la expressiva senzillesa de la llengua catalana
6
/18
A la expressiva senzillesa de la llengua catalana

Gaste, qui de les flors de poesia 
toies vol consagrar als ulls que adora, 
del ric aljòfar que plorà la Aurora 
quan li convinga dir que es fa de dia;

di de abril parla, pinte la alegria  
ab què desplega ses catifes Flora, 
o a Filomena, mentres cantant plora, 
de ram en ram, la llengua que tenia;

a qui es diu Isabel, diga-li Isbella, 
sol i esteles als ulls, als llavis grana, 
llocs comuns de les muses de Castella,

que jo, per a que sàpia Tecla, o Joana,  
que estic perdut per tot quant veig en ella, 
prou tinc de la llanesa catalana.

FRANCESC VICENç GARCIA
, XVII