Bon viatge us dó Déu, mossa corcada, 
bresca sens mel, trepada celosia, 
formatge ullat, cruel fisonomia, 
ab més puntes i grops que té l'arada.

D'alguna fossa us han desenterrada 
per no sofrir los morts tal companyia, 
quan eixa mala cara se us podria 
i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada, 
perquè siau menjar de les cucales, 
que de mal en pitjor la sort vos porta,

mantinga-us Déu la negra burullada, 
i adéu-siau, que em par que em naixen ales 
i em torno corb després que pic carn morta.