''Fent-li gràcia singular,
'vui qui pot li concedeix
que puga no menjar peix
i que es puga encarnissar.''
Vists los atxaques i mals
que el senyor de N... pateix;
i que per punts s'enflaqueix
amb viandes quaresmals.
Vist que per eixir a llum
ha d'usar bon aliment;
que amb dos dies altrament
ha de pudir a resclum.
Vist que a voltes no pot pus
per ser tal sa mala gana,
que tropessa en terra plana
i a cada pas diu "Jesús!".
Vist que ja de son jovent
sols li ha vingut a quedar
lo saber filosofar
de les dones solament.
I al fi, vists tants accidents
que demanen gran substància;
perquè no hi tinguem ganància
metges ni medicaments.
Fent-li gràcia singular,
'vui qui pot li concedeix
que puga no menjar peix
i que es puga encarnissar.
Però ha d'estar advertit
que no abuse esta llicència,
perquè en temps de penitència
vindria mal un enfit.
I així és millor que esmorzant
(per no menjar lo pa eixut)
entre dos llesques premut
menge sols un elefant.
I si vol fer de les sues
provant algun aucellet,
que guste se li permet
quatre dotzenes de grues.
Menge a dinar la mulassa
i los cavalls cotoners,
i per a postres després
tots los ràvens de la plaça.
A berenar menge poc
(que puga millor sopar),
setze plats pot berenar,
i amb ells, si li apar, lo coc.
També a sopar vaja a pler,
que la salut és gran joia,
sope lo cavall de Troia,
no el deix per algun diner.
I si amostra l'experiència
que no el basta a mantenir,
ho tornarà a prevenir,
creixerem-li la llicència.
La qual valga per l'espai
d'un any al dret i al revés,
dat en Pulla al sis del mes,
lo doctor, Merlín Cocai.