El bosc és a tocar de can Bussana
               Maria-Mercè Marçal
          (Carta datada el 14-XI-97)

El bosc és a tocar de can Bussana
i s'escanya la llum en el teixar;
un cop de llança, al blanc d'aquesta plana,
l'esgarrifança del matí lilà.

Passatgera de l'aigua selvatana,
que et daves en almoina com el pa,
engrunadora de l'amor, germana
de la fletxa que tota es vol lliurar:

vas viure com l'albatros en la nit,
quan la tenebra atònita no el sap, 
aquell batec amb ànima de crit, 

aquell clam de claror de cap a cap,
que, al cel enlluernat, a trenc de dia,
diu la fúria de la poesia:

més pur que tots nosaltres, aquest llamp
que t'encén i t'immola en un estramp.