''I a dintre del manicomi 
anys i més anys que se sent: 
-No sóc boig, que Déu perdona! 
No hi ha infern! Ja no hi ha infern!''

>
Déu perdona
3
/13
Déu perdona

Al davant del manicomi 
hi ha aturada molta gent, 
esperant a un pobre frare 
que es diu si ha perdut lo seny.

Lo carruatge ve que vola, 
i el frare al lluny ja se'l sent: 
-Germans meus, quina alegria! 
Germans meus, ja no hi ha infern!-

Riu la gent i s'esvalota, 
que entre la pols ja se'l veu 
abocar a una portella 
cridant, los braços al cel:

-Déu perdona, Déu perdona! 
S'ha ablanit lo mateix Déu, 
i amb una llàgrima sola 
ha apagat lo foc etern!-

La gent poruga es fa enrera 
quan del carruatge l'han tret; 
hi ha dos frares que l'aguanten: 
lo manicomi és obert.

Mes ell al portal s'atura 
i diu de cara a la gent: 
-Jo ho he vist, i no és mentida! 
No hi ha infern! Ja no hi ha infern!

Han caigut ses negres voltes, 
sols hi ha cendra i tot és fred; 
los damnats riuen i canten, 
de genolls és Llucifer.

Àngels i diables fan colla; 
ja no hi ha just ni pervers; 
los botxins són amb los martres; 
los cristians amb los jueus.

Adam i Eva entre els braços 
tenen a Caí i Abel; 
Jesús ha besat a Judas, 
i Judas com plora amb ell!-

Mes los dos frares per força 
se l'han endut del carrer, 
i el portal del manicomi 
s'ha tancat amb un gemec.

I a l'anar-se'n la gentada 
hi ha qui riu indiferent, 
hi ha qui abaixa el front i pensa, 
hi ha qui amb espant fa la creu.

I a dintre del manicomi 
anys i més anys que se sent: 
-No sóc boig, que Déu perdona! 
No hi ha infern! Ja no hi ha infern!

ÀNGEL GUIMERà
Antologia poètica, 1974