No s'ha vist al món 
bèstia més estranya. 
Té un cos i dos caps, 
i als caps quatre banyes; 
cua d'escorpí 
i les potes d'ànec 
i beu ferro fos 
i se'l menja en barres.

Quan fa un estornut 
la pesta encomana; 
tan sols fent-ne dos 
s'ensorren les cases. 
I al primer badall 
toquen les campanes 
i es fa negre el sol 
i la lluna clara.

No hi valen rectors 
amb creus i medalles; 
ni trets de fusell 
ni boles ni trampes, 
ni engegar canons 
dels de vint-i-quatre. 
Mes un vell xaruc 
una se'n pensava.

S'hi acosta sent nit 
les boques li bada, 
i un suc de cascalls 
li fa prendre amb manya. 
Hi corre la gent 
i amb cordills la cacen; 
i a dintre d'un pou 
ja brama i rebrama.

Que hi vagi tothom 
de terres estranyes, 
d'Amèrica i tot 
i fins de l'Havana; 
i omplenin el pou 
de roques pesantes...! 
Que sempre va amunt 
la fera malvada.

Ja a sobre del pou 
els rocs fan muntanya; 
i el monstre furgant; 
i els rocs més enlaire! 
I ja és tot el món 
que en l'obra s'afanya; 
i sempre pel cim 
li surten les banyes!