Jo tinc una galera 
que fa de bon mirar. 
De tants arreus guarnida 
no en saben les edats. 
Li diuen Catalunya 
i és reina de la mar.

De roques pirenaiques 
són fets los quatre pals; 
de solis i banderes 
les cordes i el velam; 
i amb ceptres i corones 
les àncores i claus.

Un jorn de marejada 
mal vent se l'emportà: 
los mariners dormien 
quan fou la baixa mar, 
i en despertant vegeren 
la nau entre penyals.

Lo fluix de la marea 
bé diu que ha de tornar; 
més ja la nit s'acosta, 
ja el cel és estelat, 
i al lluny de la galera 
hi ha el mar que no ve pas!

Patró que la governa 
no dorm ni dormirà, 
remaires que s'esperen 
no es cansen d'esperar, 
i timoner i nostramo 
sospiren capficats.

Si el cel los desampara, 
l'infern els aidarà! 
Amb llàgrimes les dones, 
los homes amb la sang, 
per sobre de les penyes 
un mar aixecaran!

Mes diu que ha vista la lluna 
d'un pal un gat de mar! 
Ja tornen les onades! 
Ja cruix lo costellam! 
Enfora la galera! 
Tots a la una! Va!