Som i serem gent catalana 
tant si es vol com si no es vol, 
que no hi ha terra més ufana 
     sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera 
i tot cantava al seu pas. 
Canta la terra encara entera 
     i canta que cantaràs.

Canta l'aucell, el riu, la planta, 
canten la lluna i el sol. 
Tot treballant la mare canta 
     i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra 
lo passat jamai passat, 
i joren i nits de serra en serra 
     com tot canta al Montserrat.