No ho digues a ningú: t’estimo encara;
per l’ombra guardo ma corrent de plors:
només que tu llegeixes en ma cara:
sóc un sepulcre revestit de flors.

Jo la conec ton ànima traidora;
vil i ingrata com ets no ho fou ningú...
mes sigues santa o sigues pecadora,
què li importa a mon cor! Té fam de tu.