I en oir jo l'eloqüència del mestre,
m'esquincí el pèplum i el mantell,
m'arranquí cabells del cap
i els pèls de les aixelles i del pubis
i fugí esbalaïda;
i vingueren cap a mi
tots els qui s'estremien
de les paraules assenyades
d'aquell pou de ciència,
i restí estirada a terra
bo i esperant el suplici vespertí,
durant el qual m'alcí
amb el meu astorament,
m'incliní de genollons,
estenguí les meves mans
cap al cel rogenc de pluja i vent
i, plena de feresa, vaig tenir
un cobriment de cor
i em vaig morir.